divendres, 8 de juny de 2012

MESQUITES. Publico aquest article al Punt Avui

Quan una persona o un grup (ètnic, social o religiós) es pensa a si mateix com una mera víctima del maltracte, del rebuig
i de l'agressivitat dels altres, comença
a abonar el terreny per justificar
la seva pròpia agressivitat 


 
La decisió de l'Ajuntament de Salt de prohibir l'obertura de centres de culte al polígon Torre Mirona i fer-ho en el centre urbà és un canvi en principi que jo veig com a positiu. Els reiterats canvis d'opinió demostren, però, una desorientació important. I, sent sincers, part d'aquesta desorientació jo l'entenc. Hi ha massa interessos foscos darrere de la construcció de molts d'aquests centres. El pitjor és el d'un sector que, no per minoritari, no ha de ser temut. El dels fanàtics, literalistes, salafistes, dogmàtics o com en vulguin dir.
A mi aquest tema, i en general tot allò que faci referència a la inclusió social de la població immigrant, m'agrada mirar-me'l pensant en els seus fills. Alguns nascuts aquí a Catalunya o vinguts en edats molt primerenques. I, per tant, catalans. I sempre arribo a la mateixa conclusió: necessitem repensar la nostra identitat i la d'aquests joves. M'explico i, per fer-ho, permetin-me que me'n vagi a França.
Mohamed Merah, l'autoproclamat mujahidí de l'organització terrorista Al-Qaida que va assassinar tres militars francomagribins i quatre ciutadans francesos que professaven la religió jueva, tres d'ells nens indefensos, era fill d'algerians que van emigrar a França. Ell, però, havia nascut a França. Un amic francès, el germà del qual treballa de mestre en una escola de les banlieues, m'ha explicat que aquest assassí s'ha convertit en un heroi per a alguns dels joves francesos d'origen magrebí. Sembla que, en una part d'aquesta població, s'està estenent el sentiment de rebuig cap a la seva identitat francesa.
La suma de la exclusió social i el buit identitari d'alguns d'aquests joves, fills o néts d'immigrants musulmans, incapaços de trobar el seu lloc, és un còctel que pot tenir conseqüències nefastes. També a casa nostra.
La meva opinió és que per reduir les possibilitats que aquests joves siguin temptats pel camí del nihilisme, la sociopatia i l'agressivitat extrema, hem de valorar com a prioritària la seva inclusió social. Deia Amin Maalouf que tots som dipositaris de dues herències, la vertical – aquella que ens ve donada pels avantpassats, les tradicions del nostre poble, de la nostra comunitat religiosa...– i l'horitzontal –producte de la nostra època, dels nostres contemporanis–. Segons la seva opinió és més important l'horitzontal. Jo tendeixo a pensar que som un tot i que tan important és l'origen com els diferents ports als quals ens condueix la vida. Aquesta idea complexa de la identitat i una cura especial per la justícia social i la igualtat d'oportunitats pot afavorir que aquests joves entenguin allò que diu Amy Gutman en el seu llibre La identidad en democracia, que el respecte per les persones implica no respectar la tirania que exerceixen les majories o les minories culturals. Abraçar l'islam fanatitzat no és resoldre el conflicte de fidelitats –entres les seves diferents pertinences– sinó perpetuar-lo, amb la possibilitat que es converteixin a més en terroristes despietats.
Quan una persona o un grup (ètnic, social o religiós) es pensa a si mateix com una mera víctima del maltracte, del rebuig i de l'agressivitat dels altres, comença a abonar el terreny per justificar la seva pròpia agressivitat. I és en aquestes aigües on els fanàtics busquen fidels per als seus temples de l'odi. I tornant al tema de les mesquites: crec que ens hem d'anticipar als fanàtics. S'han de construir les que corresponguin al volum de musulmans que hi hagi en un indret determinat, no haurien de ser a la perifèria, haurien de ser dignes i els imams que se n'encarreguin haurien de saber els límits que imposa un estat de dret. I, si com sembla que va passar amb l'imam de Terrassa, s'incorre en responsabilitat criminal, que responguin davant de la justícia.

Clica aquí per anar al Punt Avui 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada