dimecres, 30 de gener de 2013

PSC, PENSAMENT ÚNIC I SUCURSALISME, publico aquest article a El Diario.es-Catalunya Plural.

Saïd El Kadaoui - Psicòleg i escriptor

No descobreixo res de nou en afirmar que el PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) està immers en una de les seves pitjors crisis. El risc de que es converteixi en un partit marginal a Catalunya és més que evident. De fet, en les darreres eleccions, ha reduït a menys de la meitat el número de diputats que va obtenir l’any 2003, any de la investidura com a president de la Generalitat de Pasqual Maragall, llavors president del PSC.
Vist aquest panorama, em semblen més lògiques la dissidència i la discrepància, el puny a la taula inclús, que el recolzament a un líder, en Pere Navarro, que a la vegada que reclama unió, margina un sector important del partit amagant-se darrera el respecte per la democràcia interna del partit.
Sense ànims d’incórrer en simplismes i reduccionismes demagògics, em sembla que precisament en aquest moment històric que estem vivint, on dia sí, dia també, els menys demòcrates s’han erigit en els grans defensors de la democràcia per intentar no canviar res, i caricaturitzen, desprecien i infantilitzen els moviments socials de dissidència -com per exemple el 15M-; on els que en el seu moment criticaven la constitució avui l’exhibeixen com la major de les conquestes de l’Estat espanyol i la utilitzen per no canviar res; és a dir, en aquest precís moment on s’està evidenciant l’ús pervers que alguns han fet i estan fent de la democràcia, parlar de democràcia interna d’un partit per imposar un pensament unívoc, reduint el partit a una mínima part de sí mateix,  és decebedor. El moment convida més aviat a canviar el model del partits búnquers, on es prima més la fidelitat a l’aparell i al líder que a les idees pròpies. A triar líders que entenguin que la seva funció no és la d’imposar un model jeràrquic sino la d’integrar totes les veus.
A mi em sembla que si el PSC vol tornar a ser alternativa del govern a Catalunya, ha d’incloure, mimar inclús, a molta de la gent que avui margina, la majoria dels quals molt pròxims a les idees que en el seu moment va defensar el president Maragall: grup propi per al PSC, concentració de l’esquerra catalana i afavorir la participació ciutadana i la transparència de les institucions. Pel que fa a la revisió federalista de la constitució que tant va defensar el president Maragall, avui dia i vistes les reticències tan enormes que es va trobar en el PSOE quan era el moment de fer-la, ha d’incloure sense cap complex el dret a decidir i, per tant, la consulta al ciutadans de Catalunya. De fet, que jo sàpiga (i en sé molt poc però em permeto ser un tant ingenu) el federalisme és la federació de diferents pobles que lliurement decideixen federar-se. És a dir, la federació entre pobles sobirans.
Si pel contrari, el que es vol és ser una sucursal del PSOE a Catalunya, quedant reduït a una mínima part de sí mateix i conformant-se amb resultats similars als que obté el PP a Catalunya, doncs endavant que el camí està més que ben traçat.
 Llegir a El Diario.es-Catalunya Plural

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada