dimecres, 11 d’abril de 2012

EL MEU AMIC SAID, L'ACTUAL FRANCESC CANDEL (article al Diari de Girona)

Divendres 27 de gener de 2012 



 
JORDI SERRANO M'he llegit el llibre de Said El KadaouiCartes al meu fill. Un català de soca-rel, gairebé. Said va néixer a Beni Sidel, a Nador, Marroc, el 1975; és psicòleg i autor de diversos llibres. Estem assistint a la irrupció d'una generació de persones nouvingudes, els altres nous catalans, amb una preparació i bagatge impressionants que ens poden servir de brúixola davant dels dubtes que ens poden generar situacions i problemes nous. Fem-ne un tastet: "El que fa més por de la persona diferent no és la seva diferència, sinó que s'assembli a nosaltres. Reconèixer això voldria dir que avui ets tu foraster, però demà ho podria ser jo". De fet, demà pots ser tu mateix. Alguns fins i tot ens sentim estrangers a casa nostra, no només als de fora els "toca mirar el món des dels marges", de marges n'hi ha de moltes menes: lloc de naixença, de classe social, emocionals, sexuals, intel·lectuals, polítics, psicològics, etc.
He rigut quan explica que al seu pare -musulmà- li van fer un regal: dues ampolles de vi i un pernil de pota negra. En Said hi fa reflexions sobre la reacció del seu pare, jo sobre la patològica incultura del país. Mira que se'n poden arribar a regalar de coses!
Reconforta reafirmar idees que semblen no existir en la nostra vida pública: "La lluita per les llibertats individuals i per la igualtat de drets és patrimoni del món i en tots els seus racons es poden trobar persones valentes que han lluitat i lluiten encara per aconseguir que es respectin. No és patrimoni d'Occident." Com si a occident no hi hagués hagut la Inquisició o l'holocaust, per exemple.
Normalment aquí quan parlem de diversitats ho fem amb una barreja de paternalisme o pretesa superioritat malentesa, en canvi Said ens diu que "deixem-nos de multiculturalitats, interculturalitats, diversitats i centrem-nos en la justícia social". Correcte, ja que si no es pot "confondre el respecte a la diversitat amb la pèrdua de drets individuals". Arribem a l'absurd de pensar que hem de respectar atacs als drets humans. És bona la reflexió que ens fa que "ja no es parla de lleis naturals. Ara es parla de cultures. A la merda la cultura!". També coincideixo amb ell que "un món sense vels de cap mena seria millor", però encara hi ha molts tipus de vel, a més dels de roba, especialment el de la indignitat humana, el del racisme en la ments de molts catalans.
És veritat com ens diu Said que d'una manera o altra tots som immigrants, però alerta que qui més mal ens fa sempre no són els "altres" sinó els "nostres". Em sento mil vegades més a prop del Said nascut a Beni Sidel que de la major part de veïns de la meva escala. És el meu germà, el nou Francesc Candel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada