Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laicismo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris laicismo. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de desembre del 2013

RECOMIENDO ESTE LIBRO: UN AUTRE MAROC, DE ABDELLATIF LAÀBI

 





Cita: « Ce que je mets aujourd’hui entre vos mains est une simple lettre où je voudrais parler à votre raison, partager les inquiétudes et les indignations que je crois lire en vous»


 Un autre Maroc, celui d’Abdellatif Laâbi
Publié aux éditions La Différence, «Un autre Maroc» d’Abdellatif Laâbi livre sans concessions une lecture critique de la situation politique et socioculturelle au Maroc à travers le temps. L’objectif est réussi dans une approche pédagogique : pousser à la réflexion et au questionnement pour se projeter vers l’avenir.



A quoi reconnaît-on un citoyen à part entière ? A sa dénonciation de la médiocrité politique où un système préétabli noie l’existence de l’être en le réduisant à un sujet ; donc à la force de proposition qui fait l’essence de tout individu. Fidèle au postulat qu’un intellectuel ne peut être citoyen sans un véritable engagement dans la cité, l’écrivain invite ses concitoyens dans un autre Maroc, à les «guider à la lumière de cette pensée d’Antonio Gramsci : opposer au pessimisme de la raison l’optimisme de la volonté».

Le pessimisme est un mal nécessaire lorsque chaque jour n’est fait que de volontés déçues. C’est également une force déployée de manière dialectique, comme le considère Karl Marx, pour s’affranchir du négativisme et du ras-le-bol auquel conduit tôt ou tard un cumul de déceptions. Dans Un autre Maroc, il ne s’agit pas de n’importe quelles déceptions. Abdellatif Laâbi parle ici de celles qui partent d’un idéal collectif, d’une ambition fougueuse de par l’énergie et posée de par les valeurs, qui alimente tout élan d’actions citoyennes œuvrant pour un lendemain meilleur, mais qui s’ébranlent dans un système biaisé. Cet engagement considéré par Abdellatif Laâbi comme un devoir d’intellectuel s’apparente justement à une simple fougue pour certains politiques. C’est pourquoi l’élan de citoyenneté qui l’anime est systématiquement étouffé par tous les moyens possibles, tant que la philosophie de Machiavel inculque depuis des siècles une recette miracle aux dirigeants de la cité, pour les visser à jamais dans leurs postes de décision : «La fin justifie les moyens».

Abdellatif Laâbi démontre par là comment cet élan dit “fougueux” est récupéré à travers l’Histoire politique du Maroc. Abdellatif Laâbi a habitué ses lecteurs à sa sincérité de propos et assume pleinement son étiquette de marxiste-léniniste. Laquelle lui a valu la prison et la torture lorsqu’il était à la fleur de l’âge, à l’époque de son engagement politique dans les années soixante et soixante-dix à travers la culture, notamment via la revue littéraire Souffles dont il est le co-fondateur, parallèlement à sa sympathie pour le mouvement Ilal Amam. De cette position, Abdellatif Laâbi ne donne de leçons à personne. Il a encore moins la prétention de s’aligner dans le négativisme auquel l’ambiance sociopolitique a toujours été et est encore propice. Dans un tel climat, la fin d’un système politique est toujours la même, bien que les moyens aient discrètement changé. C’est ainsi que l’auteur évoque également la marginalisation de la culture comme étant à l’ordre du jour.

Loin de s’inscrire dans une rigidité qui prétend que l’Histoire suit fatalement son cours, Un autre Maroc est d’abord une bouffée d’oxygène pour Abdellatif Laâbi. C’est un essai qu’on a du mal à qualifier de confession puisque M. Laâbi n’a rien à se reprocher. Il s’agit plutôt d’une conversation à cœur ouvert dans l’esprit d’une agora, de tous les souhaits qu’un écrivain engagé lutte pour réaliser, d’un dialogue sincère que l’on peut aussi prendre comme une lettre ouverte en tant que citoyen. En ces mots, Abdellatif Laâbi s’acquitte du rôle d’intellectuel tel qu’il le voit dans la cité, bien que d’autres “intellectuels” tendent à élitiser ce titre.

«Un autre Maroc» – un essai de Abdellatif Laâbi Ed. La Différence – Paris 141 pages, 120 DH Ghita Zine. La Vie éco
 
 Leer este artículo en La Vie Éco


 
 OTROS LIBROS QUE RECOMIENDO:
Lo que el día debe a la noche de Yasmina Khadra 
JE DOIS TOUT À TON OUBLI, de Malika Mokeddem
Calle de los ladrones de Mathias Énard
Crítica de la razón árabe de Abed Al Yabri
Mi oído en su corazón de H. Kureishi
 Amor a la carta, de Xavier Rius
LA CIVILIZACIÓN DEL ESPECTÁCULO, DE VARGAS LLOSA
"X" DE PERCIVAL EVERETT
EL MAL ÁRABE, DE MONCEF MARZOUKI     

Salman Rushdie, Memorias    

Demonios íntimos, de Xavier Rubert de Ventós
Hacia una democracia laica, voces de mujeres musulmanas
Ara i aquí, P. Auster i J.M. Coetzee
Une mélancolie arabe, Abdellah Taïa

dijous, 28 de juny del 2012

LIBRO RECOMENDADO: HACIA UNA DEMOCRACIA LAICA. VOCES DE MUJERES MUSULMANAS


LIBRO RECOMENDADO: HACIA UNA DEMOCRACIA LAICA. VOCES DE MUJERES MUSULMANAS, DE JOSEFINA BUENO Y OTRAS AUTORAS:


.
Cita: "Este no es un libro "contra", sino " a favor de", puesto que da a conocer en español textos que hablan de la emergenica de un islam político tanto en países musulmanes como en países de inmigración, textos que analizan las condiciones políticas y sociales que conlleva la intromisión de la religión en la esfera pública y, lo más importante, que ponen de manifiesto cómo el discurso instrumentaliza a las mujeres y las convierte ensignos visibles de su ideología".


ARTÍCULO RECOMENDADO:
 

Escuchar las 'Voces de mujeres musulmanas'

El libro 'Hacia una democracia laica' es un alegato frente al riesgo de que las elecciones en países musulmanes deriven en una pérdida de derechos y libertades

24.05.12 - 00:50 -

La Fundación Euroárabe de Altos Estudios presentó ayer el libro 'Hacia una democracia laica. Voces de mujeres musulmanas' (Bellaterra), en el que cuatro intelectuales realizan un alegato frente al retroceso que el Islam político supone para los derechos y libertades de la población de los países musulmanes, en general, y de las mujeres, en particular. La editora y traductora del libro es Josefina Bueno, profesora titular de Filología Francesa de la Universidad de Alicante, que ha querido facilitar así la difusión en España de estas investigadoras francófonas.
Las autoras son la socióloga iraní Chalha Chafiq, la historiadora tunecina Latifa Lakhdhar y las argelinas Wassyla Tamzali, abogada, y Latifa Ben Mansour, lingüista. Tanto Chafiq como Ben Mansour viven exiliadas en París a causa de la oleada islamista en sus respectivos países.
Los textos fueron escritos antes de la explosión de las llamadas primaveras árabes, pero precisamente las consecuencias de aquellas revueltas callejeras ponen de nuevo de actualidad las reivindicaciones de estas autoras: esta misma semana Egipto elige al presidente que sustituirá a Hosni Mubarak y entre los favoritos hay, junto a dos exministros del derrocado dictador, un islamista 'moderado' y otro radical.
No en vano, para la portada del libro la editora ha elegido una imagen de la bloguera tunecina Lina Ben Mhenni, una de las promotoras de la revolución democrática en su país. Por otro lado, Lakhdar es vicepresidenta de la Alta Instancia para la Realización de los Objetivos de la Revolución y la Transición Democrática de Túnez.
La profesora Bueno recordó que la situación de las mujeres en Túnez era una de las más favorables del mundo islámico, pero la caída del dictador Ben Alí y las posteriores elecciones dieron el poder al partido islamista Ennahda que, aunque ha renunciado a aplicar la 'sharia' en la nueva Constitución, abre numerosas incógnitas sobre los derechos y libertades femeninos.
La editora recordó que la experiencia iraní, con una república islámica que ya tiene treinta años, es un buen ejemplo del riesgo de retroceso. «El velo es un símbolo físico que no tiene gran importancia. El peligro es instaurar democracias que se basen en la ley islámica, que da un barniz religioso a toda la sociedad e intenta uniformizarla», resaltó.
La poligamia; la dependencia social y jurídica del marido, el padre o el hermano; las restricciones a la moral sexual y reproductiva; el veto a la vida profesional; o el control de la vestimenta y la conducta pública son solo algunas de las restricciones a los derechos de las mujeres que se registran en Irán y en otros países donde gobierna el Islam político.
Relativismo cultural
Además de filóloga, Josefina Bueno es especialista en literatura magrebí y en feminismo; ha trabajado junto a intelectuales francófonas del Magreb y su influencia en temas de integración en la Europa multicultural. En este aspecto, subrayó que los textos de estas mujeres no solo son interesantes para comprender la realidad de la otra orilla del Mediterráneo, sino también para entender algunas conductas de los inmigrantes de esos países entre nosotros.
Bueno matizó que el libro critica también el «relativismo cultural» de algunos europeos que abogan por respetar el resultado de las elecciones, aunque algunos partidos tengan proyectos completamente antidemocráticos y que atentan contra los derechos de las minorías no musulmanas o de las mujeres.
En la presentación participaron además la secretaria ejecutiva de la Fundación Euroárabe, Pilar Aranda, y la profesora de Filosofía del Derecho de la UGR Ana Rubio.