El narcisisme patològic és com un forat negre. Mai no es pot saciar´
Saïd El Kadaoui Moussaoui
psicòleg i escriptor
|
|
SÍLVIA BONET | GIRONA
A l'espera de conèixer més detalls sobre la vida de l'assassí de Tolosa, el psicòleg Saïd El Kadaoui intenta traçar un perfil psicòlogic de Mohammad Merah.
Es podria avançar un perfil psicològic del terrorista de Tolosa?
És arriscat fer un perfil psicològic en aquests moments i amb tan poca informació contrastada. Si la informació que ens ha arribat fins ara és certa, sí que es pot parlar d'alguns trets: una persona vençuda per l'odi, fanàtica -el fanatisme permet separar molt clarament els bons i els dolents, no permet el matís; per altra part dóna tranquil·litat perquè se sap i es pot separar perfectament on està el bé i el mal-, freda emocionalment i que actua amb premeditació. Aquesta fredor i capacitat de planificar ens ha de fer pensar en la psicopatia. I que quedi ben clar que un psicòpata no pateix una malaltia mental. Té una ment recargolada però no es pot parlar de malaltia.
Com es pot explicar la radicalització salafista d'aquest jove que ha nascut a Europa?
Una persona que no troba el seu lloc, que se sent apartada i marginada, si té capacitat de resiliència, motivació per canviar la seva vida pot lluitar per canviar la seva situació. És evident que si troba un grup amb qui identificar-se i amb qui lluitar per propiciar aquests canvis, és molt millor. Per tant, l'exclusió per si sola no explica el fanatisme i la radicalització.
Quin perfil tenen, doncs, els joves que se sumen al salafisme?
Una persona que se sent exclosa i que no pot controlar la seva gelosia, el seu odi, la seva enveja, la seva ràbia, pot buscar un grup aparentment fort que el faci sentir-se membre d'una comunitat forta i amb un enemic clar. Alguns del joves que es pugen al carro del salafisme tindrien aquest segon perfil. És evident que el que han de fer els governs és detectar molt bé els canals que utilitzen els fanàtics per captar gent i actuar.
Quin paper hi juga Internet?
Internet, en general, ha fet el món més petit i fa que ara no sigui necessari viure en un mateix lloc per sentir-se membre d'un grup (...). Això té els seus avantatges i els seus inconvenients.
Mohammad Merah presumia d'haver posat "França de genolls". Una actitud pròpia d'un narcisista patològic?
Exacte, presumir que has posat un país de genolls ens parla d'una omnipotència i d'un narcisisme del tot desmesurats. És, pràcticament, presumir d'haver estat Déu durant un temps. Un Déu que vol el mal per alguns, és clar. El narcisisme, quan és patològic (que vol dir desmesurat) és com un forat negre. Mai se'l pot saciar. Aquest noi el va poder saciar però només per un temps. De fet, la psicopatia requereix un ego desmesurat, i, per tant, un narcisisme desmesurat també.
El jove ja havia anunciat que
moriria amb les armes a la mà.
Podríem parlar d'una persona que volia fer el mal, freda, calculadora i més que suïcida, d'un assassí que en sentir-se acorralat es mata. Vindria a ser com el maltractador que mata la seva parella i se suïcida després, però pitjor encara.
Clica aquí per anar a l'entrevista al Diari de Girona
A l'espera de conèixer més detalls sobre la vida de l'assassí de Tolosa, el psicòleg Saïd El Kadaoui intenta traçar un perfil psicòlogic de Mohammad Merah.
Es podria avançar un perfil psicològic del terrorista de Tolosa?
És arriscat fer un perfil psicològic en aquests moments i amb tan poca informació contrastada. Si la informació que ens ha arribat fins ara és certa, sí que es pot parlar d'alguns trets: una persona vençuda per l'odi, fanàtica -el fanatisme permet separar molt clarament els bons i els dolents, no permet el matís; per altra part dóna tranquil·litat perquè se sap i es pot separar perfectament on està el bé i el mal-, freda emocionalment i que actua amb premeditació. Aquesta fredor i capacitat de planificar ens ha de fer pensar en la psicopatia. I que quedi ben clar que un psicòpata no pateix una malaltia mental. Té una ment recargolada però no es pot parlar de malaltia.
Com es pot explicar la radicalització salafista d'aquest jove que ha nascut a Europa?
Una persona que no troba el seu lloc, que se sent apartada i marginada, si té capacitat de resiliència, motivació per canviar la seva vida pot lluitar per canviar la seva situació. És evident que si troba un grup amb qui identificar-se i amb qui lluitar per propiciar aquests canvis, és molt millor. Per tant, l'exclusió per si sola no explica el fanatisme i la radicalització.
Quin perfil tenen, doncs, els joves que se sumen al salafisme?
Una persona que se sent exclosa i que no pot controlar la seva gelosia, el seu odi, la seva enveja, la seva ràbia, pot buscar un grup aparentment fort que el faci sentir-se membre d'una comunitat forta i amb un enemic clar. Alguns del joves que es pugen al carro del salafisme tindrien aquest segon perfil. És evident que el que han de fer els governs és detectar molt bé els canals que utilitzen els fanàtics per captar gent i actuar.
Quin paper hi juga Internet?
Internet, en general, ha fet el món més petit i fa que ara no sigui necessari viure en un mateix lloc per sentir-se membre d'un grup (...). Això té els seus avantatges i els seus inconvenients.
Mohammad Merah presumia d'haver posat "França de genolls". Una actitud pròpia d'un narcisista patològic?
Exacte, presumir que has posat un país de genolls ens parla d'una omnipotència i d'un narcisisme del tot desmesurats. És, pràcticament, presumir d'haver estat Déu durant un temps. Un Déu que vol el mal per alguns, és clar. El narcisisme, quan és patològic (que vol dir desmesurat) és com un forat negre. Mai se'l pot saciar. Aquest noi el va poder saciar però només per un temps. De fet, la psicopatia requereix un ego desmesurat, i, per tant, un narcisisme desmesurat també.
El jove ja havia anunciat que
moriria amb les armes a la mà.
Podríem parlar d'una persona que volia fer el mal, freda, calculadora i més que suïcida, d'un assassí que en sentir-se acorralat es mata. Vindria a ser com el maltractador que mata la seva parella i se suïcida després, però pitjor encara.
Clica aquí per anar a l'entrevista al Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada